Cannabis, opium et Orientalisme dans l’œuvre des peintres espagnols
Mariano Fortuny et José Villegas (1861-1900)
DOI :
https://doi.org/10.48162/rev.45.046Mots-clés :
Art orientaliste espagnol, cannabis, Maroc, Mariano Fortuny, José VillegasRésumé
Une vision de la consommation et de la culture du cannabis au Maroc entre les années 1860 et 1900 à partir des témoignages graphiques de deux des principaux artistes orientalistes espagnols, Mariano Fortuny et José Villegas qui reflètent la tradition enracinée de son utilisation dans la société maghrébine. À partir de l’analyse des publications spécialisées dans l’art orientaliste, ainsi que des fonds des pinacothèques des principaux musées, des maisons de ventes aux enchères et des collections privées, il apparaît comme les œuvres de ces artistes, qui ont voyagé au Maghreb et ont exprimé graphiquement leurs visions personnelles, ils sont devenus des témoignages importants de la consommation de cannabis et d’opium au Maroc du XIXe siècle comme un élément central, non anecdotique ou marginal, de cette culture et ont participé d’une manière décisive à la formation de l’image de la société maghrébine en Espagne. Dans le cas de Fortuny, la plupart de ses œuvres répondent à une réalité observée tandis que dans le cas de Villegas elles sont le fruit d’une imagination visionnaire pleine de sujets orientalistes
Téléchargements
Références
Arama, Maurice (1991), Itinéraires marocains. Regards de peintres, París: Jaguar, p.41.
Arias, Enrique (2007), «La visión de Marruecos a través de la pintura orientalista española», Imágenes coloniales de Marruecos en España. Mélanges de la Casa de Velázquez, 37-1, 13-37. https://doi.org/ 10.4000/mcv.2821
Arias, Enrique et al. (1988), Pintura orientalista española (1930/1930), Madrid: Fundación Banco Exterior.
Arnavat, Albert (2001), «Catalunya i el Marroc al segle XIX. Visions d’història cultural», en Carbonell [dir.], Visiones del Al-Maghrib. Pintores catalanes ochocentistas, Barcelona: Institut Català de la Mediterrània-Lunwerg.
Arnavat, Albert (2024), Kif y Orientalismo: el cannabis y los viajeros y pintores españoles en Marruecos, 1803-1912. Ibarra: Universidad Técnica del Norte. https://issuu.com/utnuniversity/docs/e_book_kif_y_orientalismo
Arnavat, Albert (2025), «El cannabis y los artistas españoles: kif, Magreb y Orientalismo, 1860-1909”, Melanges de la Casa de Velázquez, 55-2 | 2025, 195-237.
Barrón, Sofía (2015), «Paraísos artificiales. La imagen drogada en la pintura europea del entre siglos XIX-XX», València: Universitat de València. Tesis doctoral.
Barón, Javier (coord.) (2017), Fortuny (1838-1874), Madrid: Museo Nacional del Prado.
Bowles, Paul (1977), «Kif. Prólogo y compendio de términos», en Andrews & Vinkenoog, [eds.], El libro de la Yerba. Barcelona: Anagrama, p. 144-145.
Burton, Richard F. [1857] (1985), Mi peregrinación a Medina y la Meca, Barcelona: Laertes.
Carbonell, Jordi À. (1997), Marià Fortuny. Dibuixos i gravats al Museu Comarcal de Reus, Barcelona: Lunwerg.
– (1999), Marià Fortuny i la descoberta d’Àfrica, Tarragona: Columna.
– (2003), «Marià Fortuny, orientalista», en Mercè Doñate, Cristina Mendoza, Francesc Quílez, Fortuny (1838-1874), Barcelona: MNAC.
– (2005), Orientalisme L’Al-Maghrib i els pintors del segle XIX, Reus: Pragma ed.
– (2015), «Fortuny y Tapiró. La pintura de tema magrebí en el contexto orientalista internacional», en Camins del sud. El Marroc i l’orientalisme peninsular, Barcelona: IEmed.
González, Carlos; Martí, Montserrat (1989), Mariano Fortuny Marsal 1838-1874. II vols. Barcelona: Diccionari Ràfols.
Castro, Ángel (2005), José Villegas Cordero: Retrospectiva (1844-1921), Zaragoza: IberCaja.
Coletes, Rocío (2019), La pintura orientalista española a través del Museo Carmen Thyssen Málaga, Málaga: Fundación Palacio de Villalón.
Dizy, Eduardo (1997), Los orientalistas de la Escuela Española, París: ACR.
Fontbona, Francesc (1990), «Africanismo y Orientalismo en la renovación de la pintura catalana moderna», Awrâq, Anejo, vol. XI, Madrid, p.105-127.
González, José A. (coord.) (2006), El orientalismo desde el sur. Barcelona: Anthropos.
Iriarte, Charles (1875), «Fortuny», L’Art. Revue Hebdomadaire Ilustreé. París, p. 366.
Litvak, Lily (1985), El jardín de Alá. Temas del exotismo musulmán en España, 1880-1913, Granada: Don Quijote.
-(1990), «Exotismo del Oriente musulmán fin de siglo», Awrâq, anejo vol. XI, Madrid, 1990, p.73-103.
Martín, Eloy (2002), La imagen del magrebí en España, una perspectiva histórica. Barcelona: Bellaterra.
Martín-Márquez, Susan (2001), “‘Here’s Spain Looking at You’, Shifting Perspectives on North African Otherness in Galdós and Fortuny”, Arizona Journal of Hispanic Cultural Studies, Vol 5, pp. 9-26.
Martín-Márquez, Susan (2003), “Hibridez y modernidad en la obra de Marià Fortuny: El desnudo des-orientado y los retratos de Carmen”, Arizona Journal of Hispanic Cultural Studies, Vol 7, pp. 83-90.
Martín-Márquez, Susan (2011), Desorientaciones. El colonialismo español en África y la performance de identidad. Barcelona: Bellaterra.
Moja y Bolivar, F. (30-V-1879), “La pintura española en Roma,” Ilustración Española y Americana, suplemento nº XX: 367.
Peltre, Christine (2004), Orientalism, Paris: Terrail.
– (2005), Orientalism in Art, New York: Abbeville Press
– (2018), Les Orientalistes, Paris: Hazan.
Peltre, Christine; Gigord, Pierre de (2018), Le voyage en Afrique du Nord, Images et mirages d’un tourisme, Paris: Bleu.
Quílez, Francesc y Moreno, Lourdes (2020), Fantasía árabe. Pintura Orientalista en España (1860-1900), del Museo Carmen Thyssen de Málaga. Málaga: MCTM.
Said, Edward (2002) [1978], Orientalismo. Madrid: Debate.
Thornton, Lynne (1994), Painter-travellers, 1828-1908. Paris: ACR.
Revistas coetanias:
La Ilustración Española y Americana, Madrid, 1874, 1875 y 1893.
La Ilustración Artística, Barcelona, 1883, 1887, 1888, 1891.
Téléchargements
Publiée
Comment citer
Numéro
Rubrique
Licence
(c) Tous droits réservés Albert Arnavat 2026

Cette œuvre est sous licence Creative Commons Attribution - Pas d’Utilisation Commerciale - Partage dans les Mêmes Conditions 3.0 non transposé.
Los artículos enviados al Comité Editor del Instituto de Historia del Arte, para ser publicados, los autores reservan su derecho de propiedad, pero otorgan a la Editorial los derechos de impresión y aceptan la difusión tanto en papel, como en internet y en aquellos sitios virtuales de las cuales los CHA formen parte.

Esta obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No portada