Cannabis, Opium and Orientalism in the Work of Spanish Painters
Mariano Fortuny And José Villegas (1861-1900)
DOI:
https://doi.org/10.48162/rev.45.046Keywords:
Spanish Orientalist art, cannabis, Morocco, Marià Fortuny, José VillegasAbstract
This study offers an overview of cannabis consumption and culture in Morocco between 1860 and 1900, based on graphic testimonies by two of Spain’s leading Orientalist artists, Marià Fortuny and José Villegas, whose works reflect the deep rooted tradition of its use in Maghreb society. Drawing on publications specializing in Orientalist art, as well as the collections of major museums, auction houses, and private collectors, the study demonstrates how the works of these artists—who traveled to the Maghreb and visually recorded their personal impressions—became significant testimonies to the consumption of cannabis and opium in nineteenth century Morocco. These practices emerge not as anecdotal or marginal, but as central components of that culture, and their representation played a decisive role in shaping the image of Maghreb society in Spain.
In Fortuny’s case, most of his works respond to observed reality, whereas in Villegas’s case, they stem from a visionary imagination steeped in Orientalist clichés
Downloads
References
Arama, Maurice (1991), Itinéraires marocains. Regards de peintres, París: Jaguar, p.41.
Arias, Enrique (2007), «La visión de Marruecos a través de la pintura orientalista española», Imágenes coloniales de Marruecos en España. Mélanges de la Casa de Velázquez, 37-1, 13-37. https://doi.org/ 10.4000/mcv.2821
Arias, Enrique et al. (1988), Pintura orientalista española (1930/1930), Madrid: Fundación Banco Exterior.
Arnavat, Albert (2001), «Catalunya i el Marroc al segle XIX. Visions d’història cultural», en Carbonell [dir.], Visiones del Al-Maghrib. Pintores catalanes ochocentistas, Barcelona: Institut Català de la Mediterrània-Lunwerg.
Arnavat, Albert (2024), Kif y Orientalismo: el cannabis y los viajeros y pintores españoles en Marruecos, 1803-1912. Ibarra: Universidad Técnica del Norte. https://issuu.com/utnuniversity/docs/e_book_kif_y_orientalismo
Arnavat, Albert (2025), «El cannabis y los artistas españoles: kif, Magreb y Orientalismo, 1860-1909”, Melanges de la Casa de Velázquez, 55-2 | 2025, 195-237.
Barrón, Sofía (2015), «Paraísos artificiales. La imagen drogada en la pintura europea del entre siglos XIX-XX», València: Universitat de València. Tesis doctoral.
Barón, Javier (coord.) (2017), Fortuny (1838-1874), Madrid: Museo Nacional del Prado.
Bowles, Paul (1977), «Kif. Prólogo y compendio de términos», en Andrews & Vinkenoog, [eds.], El libro de la Yerba. Barcelona: Anagrama, p. 144-145.
Burton, Richard F. [1857] (1985), Mi peregrinación a Medina y la Meca, Barcelona: Laertes.
Carbonell, Jordi À. (1997), Marià Fortuny. Dibuixos i gravats al Museu Comarcal de Reus, Barcelona: Lunwerg.
– (1999), Marià Fortuny i la descoberta d’Àfrica, Tarragona: Columna.
– (2003), «Marià Fortuny, orientalista», en Mercè Doñate, Cristina Mendoza, Francesc Quílez, Fortuny (1838-1874), Barcelona: MNAC.
– (2005), Orientalisme L’Al-Maghrib i els pintors del segle XIX, Reus: Pragma ed.
– (2015), «Fortuny y Tapiró. La pintura de tema magrebí en el contexto orientalista internacional», en Camins del sud. El Marroc i l’orientalisme peninsular, Barcelona: IEmed.
González, Carlos; Martí, Montserrat (1989), Mariano Fortuny Marsal 1838-1874. II vols. Barcelona: Diccionari Ràfols.
Castro, Ángel (2005), José Villegas Cordero: Retrospectiva (1844-1921), Zaragoza: IberCaja.
Coletes, Rocío (2019), La pintura orientalista española a través del Museo Carmen Thyssen Málaga, Málaga: Fundación Palacio de Villalón.
Dizy, Eduardo (1997), Los orientalistas de la Escuela Española, París: ACR.
Fontbona, Francesc (1990), «Africanismo y Orientalismo en la renovación de la pintura catalana moderna», Awrâq, Anejo, vol. XI, Madrid, p.105-127.
González, José A. (coord.) (2006), El orientalismo desde el sur. Barcelona: Anthropos.
Iriarte, Charles (1875), «Fortuny», L’Art. Revue Hebdomadaire Ilustreé. París, p. 366.
Litvak, Lily (1985), El jardín de Alá. Temas del exotismo musulmán en España, 1880-1913, Granada: Don Quijote.
-(1990), «Exotismo del Oriente musulmán fin de siglo», Awrâq, anejo vol. XI, Madrid, 1990, p.73-103.
Martín, Eloy (2002), La imagen del magrebí en España, una perspectiva histórica. Barcelona: Bellaterra.
Martín-Márquez, Susan (2001), “‘Here’s Spain Looking at You’, Shifting Perspectives on North African Otherness in Galdós and Fortuny”, Arizona Journal of Hispanic Cultural Studies, Vol 5, pp. 9-26.
Martín-Márquez, Susan (2003), “Hibridez y modernidad en la obra de Marià Fortuny: El desnudo des-orientado y los retratos de Carmen”, Arizona Journal of Hispanic Cultural Studies, Vol 7, pp. 83-90.
Martín-Márquez, Susan (2011), Desorientaciones. El colonialismo español en África y la performance de identidad. Barcelona: Bellaterra.
Moja y Bolivar, F. (30-V-1879), “La pintura española en Roma,” Ilustración Española y Americana, suplemento nº XX: 367.
Peltre, Christine (2004), Orientalism, Paris: Terrail.
– (2005), Orientalism in Art, New York: Abbeville Press
– (2018), Les Orientalistes, Paris: Hazan.
Peltre, Christine; Gigord, Pierre de (2018), Le voyage en Afrique du Nord, Images et mirages d’un tourisme, Paris: Bleu.
Quílez, Francesc y Moreno, Lourdes (2020), Fantasía árabe. Pintura Orientalista en España (1860-1900), del Museo Carmen Thyssen de Málaga. Málaga: MCTM.
Said, Edward (2002) [1978], Orientalismo. Madrid: Debate.
Thornton, Lynne (1994), Painter-travellers, 1828-1908. Paris: ACR.
Revistas coetanias:
La Ilustración Española y Americana, Madrid, 1874, 1875 y 1893.
La Ilustración Artística, Barcelona, 1883, 1887, 1888, 1891.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2026 Albert Arnavat

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.
Los artículos enviados al Comité Editor del Instituto de Historia del Arte, para ser publicados, los autores reservan su derecho de propiedad, pero otorgan a la Editorial los derechos de impresión y aceptan la difusión tanto en papel, como en internet y en aquellos sitios virtuales de las cuales los CHA formen parte.

Esta obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No portada